Manual d’aplicació de la RSC a petita i mitjana l’empresa

manual d'aplicació de la RSC a l'empresa

Innovació davant immobilisme

aportació al debat sobre innovació

Avui en el moment de crisi que vivim la paraula innovar no es la que mes és fa servir en els consells directius, en l'actual context de creixement incontrolat de l'atur, d'incertesa en els mercats, i de nul finançament per part dels bancs i de les administracions publiques, les empreses han d'optar per contemporitzar, assegurar els seus actius i aconseguir el liderat del mercat en base a l'economia de costos.(1)

Be, això es una teoria, però no te perquè ser l'encertada, també hi ha una altra que diu que en temps de crisi les empreses que son capaces de trobar nous sistemes de producció, productes, serveis o mercats, tenen la partida guanyada, aprofitar les oportunitats que no per escasses són menys profitoses, és el repte de l'empresa que busca l'èxit no per ser el mes aptes sinó per ser els que millor s'adapten. (2)

Segons una recent enquesta feta per Harris Interactive (3) a 304 ejectius els principals obstacles que es troben davant de la possibilitat d'innovar son cinc:

• Innovar comporta pressió a l'hora de assolir els objectius
• Els objectius prioritaris son els referents al manteniment de l'estructura empresarial
• Els temps necessari per trobar noves destreses i productes
• No és premia la innovació, falten incentius
• Són necessaris mes eines que promoguin la innovació, tan des de l'empresa com des de l'administració.

Els ejectius a més asseguren que les empreses tenen carències en equips, processos i sistemes destinats a investigació i innovació, per aquesta raó si una empresa es decanta per las segona teoria i s'aventura a ser un referent diferenciat en el mercat gracies a la seva innovació haurà de millorar en aquestos apartats:

• Integrar en la seva estratègia objectius empresarials principis que entenguin la innovació com un fet normal i necessari per al correcte desenvolupament de la gestió, assumint els riscos del fracàs com un fet normal i controlat.
• Crear els departaments i els llocs necessaris per assegurar el desenvolupament de las noves iniciatives.
• Premiar la innovació.
• Promoure la innovació amb incentius econòmics per tal de captar recursos externs que aportin coneixement.
• Dona exemple participant activament en processos d'innovació, congressos, tesis, etc.

Finalment nomes faltaria el suport de l'administració per tal d'aconseguir el clima necessari per innovar. Ajudes a les empreses, estudiants i investigadors que facilitessin el que cada un en el seu àmbit pugues aprofundir en la tasca d'aportar noves iniciatives.

Descomptes fiscals a les empreses amb un component innovador, possibilitat de realitzar estudis avançats als estudiants, i aportació de fons per la investigació(4), són les primeres pedres que necessita el avanç de les noves idees.


(1) http://www.salman-psl.com/la-transicion/8e.html
(2) http://www.nrgconsultores.net/Innovar.pdf
(3) http://innovacion.ticbeat.com/5-barreras-innovacion-empresas/
(4) http://www.boe.es/boe/dias/2011/11/03/pdfs/BOE-A-2011-17384.pdf

Direcció i organització, resum

Open publication - Free publishing - More empresa

Resum de Conceptes bàsics

Resum de Conceptes bàsics

Raonaments per decidir-me per el focus d'interès dos

M’he decidit per aprofundir en el focus dos, El valor de la RSC com a marca empresarial, perquè he vist en ell una aplicació real de que unes maneres de fer que és poden aplicar a la realitat empresarial.

Què és la responsabilitat social corporativa? Segons la definició realitzada per la Comissió Europea el 2002, el concepte de RSC és la "tendència que integra aspectes mediambientals o socials en la cultura de l'empresa, de manera que apareguin vinculats a les seves línies de negoci i es realitzin involucrant als diversos grups d'interès: accionistes, consumidors, treballadors, empresaris, inversors, etcètera." Font,fair companies

Aconseguir una dinàmica empresarial que tingui uns valor mediambientals i socials i que aquesta manera de fer no solsamènt no vagi en prejudici del benefici sinó que ajudi a l’empresa a aconseguir un augment del seu rendiment i creixement en un marc ètic, es per a mi una agradable noticia.

Fa temps que sentim a parlar de conceptes com el comerç just i la banca ètica, les empreses que estan dins d’aquestes premisses normalment aporten productes amb un valor afegit, una carrega de decisió de compra que esta motivada per aspectes ètics, l’usuari d’aquestos serveis o productes vol fer un mon millor, i fa la seva aportació adquirint bens que respecten el medi ambient i les formes de comerç just i legal, esta apareixen cada cop mes el consumisme ètic.

Aconseguir fer de la RSC un valor associat al nostre nom de marca, és el repte que tenen per endavant les empreses que volen aprofitar els valors de justícia, solidaritat i ecologia. El primer pas ha ser que l’empresa actuí d’acord amb els principis RSC, tot el seu procés de producció i distribució a d’estar d’acord amb les cinc premisses que proposa el observatori de responsabilitat social corporativa.

Els 5 principis que regeixen la RSC per l'Observatori de RSC

     La RSC inclou el compliment de la legislació nacional vigent i especialment de les normes internacionals en vigor (OIT, Declaració Universal dels Drets Humans, Normes de Nacions Unides sobre Responsabilitats de les Empreses Transnacionals i altres Empreses Comercials en l'esfera dels Drets Humans, línies Directrius de l'OCDE per a empreses multinacionals, etc.).
     La RSC és de caràcter global, és a dir afecta totes les àrees de negoci de l'empresa i les seves participades, així com a totes les àrees geogràfiques on desenvolupin la seva activitat. Afecta per tant, a tota la cadena de valor necessària per al desenvolupament de l'activitat, prestació del servei o producció del bé.
     La RSC comporta compromisos ètics objectius que es converteixen d'aquesta manera en obligació per a qui els contrau.
     La RSC es manifesta en els impactes que genera l'activitat empresarial en l'àmbit social, mediambiental i econòmic.
     La RSC s'orienta a la satisfacció i informació de les expectatives i necessitats dels grups d'interès.

Relació entre inflació i Euríbor

Sembla ser que l’euribor [i]esta apujant el seu tipus d’interès, i si tenim en compte l’explicació sobre la relació entre la inflació i la possible solució de la crisi per mitja de la activitat empresarial que ens ha aportat el nostre tutor, Jordi Alcoberro, i la creuem amb l’article del diari Expansión sobreaquest increment del Euríbor,  podríem arribar a unes conclusions.

El augment de la inflació pot ajudar a la millora del mercat de consum, però no te que ser per en si mateixa determinant a l’hora d’augmentar la riquesa (PIB) i ser una solució a la crisi, i per altra banda genera una sèrie de problemes econòmics sobretot en contextos de poc o nul creixement, és en aquestos casos en que la economia no pot assimilar el augment de la inflació contrarestant-la amb creixement, i és produeix un augment de preus.

La inflació pot venir provocada per dos motius basics, la fabricació de moneda per part dels governs o per la venta de deute sobirana, en qualsevol cas genera el mateix efecte.

Actualment en el context del marc europeu no s’està augmentant el diner en circulació però els governs estan venen deute, i  estan generant inflació, i tot i que el preu del diner no esta experimentant una gran pujada el Euríbor si, donat que reflexa el valor de mercat del diner.

Com diu el article del diari Expansió, la previsió es d’augment del tipus almenys fins al 2013, i la tendència no canviarà si no canvia el actual model, la solució pasari tal com apunta J. Alboberro en:  “Es tracta de buscar fórmules d'estímul a l'activitat productiva, aquesta s'aconsegueix mitjançant la inversió empresarial, el qual és possible es pot facilitar mitjançant el finançament empresarial, el qual pot ser aliè o propi. Fins aquí és vàlida la justificació d'uns tipus d'interès baixos, faciliten la inversió i el consum”.

No podem creure en solucions que no impliquin un grau important de innovació, solucions noves, i recursos propis, las empreses son las que han de començar el camí, amb esforç, intel·ligència estratègica i amb idees que facin de la optimització de recursos la seva font de finançament.

---

[i] El Euribor (acrónimo de European Interbank Offered Rate, es decir, tipo europeo de oferta interbancaria) es un índice de referencia publicado diariamente que indica el tipo de interés promedio al que las entidades financieras se prestan dinero en el mercado interbancario del euro. Se calcula usando los datos de los 42 principales bancos europeos, y su valor mensual es muy utilizado como referencia para los préstamos bancarios. Dicho valor es actualmente (06/08/2011) del 2,106%.

Davant de la crisi: alternatives inflacionistes o inversió empresarial productiva.

A partir del article aparegut al diari expansión, he tingut la oportunitat de mantenir amb el nostre tutor,  Jordi Alcoberro una aclaridora conversa sobre la oportunitat i els problemes que podria comportar una actuació de tipus inflacionista per part dels bancs nacionals, com a mesura dels governs per a incentiva el consum.

Crec que ha estat prou interessant com per publicar-la al bloc, així en la mesura que també es tracta el tema de la crisi, lligar-la amb el resultat del debat al fòrum dins del marc de la wiki que estem preparant.

Christine Lagarde advierte : "Hemos entrado en una fase nueva y peligrosa" para la recuperación

La directora gerente del FMI subrayó que "si bien la consolidación fiscal sigue siendo imprescindible, las políticas económicas tienen que apoyar el crecimiento".

Por ello,defendió que la política monetaria "debe seguir siendo" muy dúctil,"ya que el riesgo de recesión es mayor que el riesgo de inflación" enlas principales economías avanzadas.

Jordi Alcoberro Alcaraz

Sí l'efecte cadena d'una possible recaiguda recessió seria nefast tant per les economies occidentals, com pels països emergents. Els problemes de liquiditat, caiguda de preus i consum; son reversibles amb una millora de les expectatives (je, paraula màgica!). Com millorem les expectatives, quina medicina apliquem contra la depressió? És evident que no hi ha una recepta única.

Rafa Pérez És possible que Lagarde estigui deixant oberta la porta a que els governs de cada país perquè puguin fabricar moneda per tenir liquiditat i poder invertir en obra pública?, Si això és així, estarà recorrent a receptes inflacionistes del passat, la qual cosa, és dolenta, però almenys és un mal menor si ho comparem amb la recessió, però.
No seria això el fi de l'euro?

Jordi Alcoberro Alcaraz. El recurs d'activar la màquina de fer bitlles s'està utilitzant bastant des que aquesta crisis es va iniciar. La forma de fer-ho és comprant deute públic a través dels bancs centrals, així s'afavoreix que públic tingui més disponibilitat de diners. Com molt bé dius, és una medicina perillosa, pels riscos de generar inflació, tanmateix és recomanable per països on els seus nivells productius (mesurats a través dels índex d'atur i els indicadors industrials) estan baixos; en aquests casos l'augment de la demanda que pugui provocar l'augment de diners, no es traduirà en inflació, ja que hi ha capacitat productiva infrautilitzada, el poder de negociació dels agents és baix i les empreses tenen excedents productius. Per això, Bernaque als USA i Trinchet a Europa, estan portant a terme polítiques monetàries expansives, aquest últim només en països amb problemes de dèficit, és la medicina adequada, donada la fase de Turbulències que estem travessant; ara bé, els USA a més estan utilitzant un estímul a la demanada de diner: disminució del tipus d'interès en el mercat monetari, que té l'efecte d'augmentar la demanda de diner, però jo no estic segur que tingui un efecte sobre la inversió, l'atur i el creixement econòmic. Ja que afavoreix el que s'anomena "miopia de les finances", on es prioritza la demanda de diners per motius especulatius (es compren empreses, augmenta els preus de determinats actius -totxo, or...-), però aquest descens de tipus no té una repercussió última en l'economia productiva, ja que els projectes d'inversió a llarg termini i que tenen efectes en l'economia real, és a dir en els actius materials de les empreses no creixen, és més fàcil comprar una empresa si tinc diner barat que no pas emprendre un projecte empresarial nou.

i comprant projectes empresarials ja existent, no té no és un estímul a la creació de treball i augment de la riquesa, ans al contrari, si tenim nous propietaris el més probable és que planifiquin una reestructuració empresarial i eliminin llocs de treball en lloc de crear de nous. Aquesta és la tesis que jo defenso, li va passar al Japó durant la dècada dels noranta, i va tenir l'efecte de passar un altra dècada amb creixement nul.

Rafa Pérez Molt interessant, he après que la inflació no està donada només per la fabricació de bitllets, i a més aquesta teoria la trobo d'allò més encertada, encara que a un altre nivell, fins i tot casa amb aquesta altra dels "ninja", a la teva parles d'empreses que no inverteixen i per tant no generen riquesa, aquesta teoria en canvi, parla més del consum final que al final genera falta de liquiditat, no li falta raó al professor Leopoldo Abadia.

Jordi Alcoberro Alcaraz Has de tenir present que la demanda i oferta de diner, com la de qualsevol mercaderia està condiciona per uns determinats factors que tenen diferents ponderacions, segons la conjuntura econòmica. Altrament, sí que és cert que una oferta de diner està correlacionada amb la inflació, és a dir que si es ven el diners "barat", augmenta el consum, si la inversió empresarial no millora l'eficiència dels recursos no financers de les empreses; aquest augment de la massa monetària es tradueix amb un augment de preus. Perquè hi ha una altra correlació del tipus d'interès: les cotitzacions dels valors, a menor tipus augmenten els preus dels valors en els mercats cotitzats. Quina conseqüència té aquest increment de valor? Doncs, les empreses en el curt termini, no poden variar els seus plans de negoci endegant nous projectes, com les cotitzacions són molt elevades els dirigents empresarials per continuar comptant una cotització elevada, ha d'aplicar altres estratègies de creixement, entre les que destaquen les reestructuracions empresarials (fusions, adquisicions...), que són projectes que ja donen una rendibilitat garantida i asseguren les altes expectatives de l'augment de valor; però l'economia en general no millora, no creix, no genera llocs de treball, ja que per generar llocs de treball només hi ha dues alternativa: arranjar nous projectes empresarials o bé repartir el treball, la tercera no és vàlida pels efectes en els comptes públics: augmentar el nº de persones que depenen dels pressupostos públics.

Compte!!! Molta gent confon l'augment del tipus d'interès en els mercats monetaris, amb el preu que es ven el diner en els mercats financers; tenen relació, però no són el mateix, aquest dependran de molts factors, la qual cosa no vol dir que les empreses necessàriament hagin de pagar per obtenir finançament un preu molt més alt, aquest estarà en relació a les primes de risc particulars i els riscos inherents sectorials i dels projectes a endegar. Només els préstecs a molt llarg termini amb garantia real, tenen una correlació directa.

Rafa Pérez Ho he hagut de llegir tres cops i ha molts conceptes, però en conjunt crec que la idea es que el problema o mes aviat la solució, no es troba ni en augmenta la inversió publica ni en augmentar la inflació, si no en aconseguir un model productiu competitiu i sanejat, que faciliti 

 l'augment del mercat. tot plegat difícil.

Jordi Alcoberro Alcaraz Exacte, es tracta de buscar fórmules d'estímul a l'activitat productiva, aquesta s'aconsegueix mitjançant la inversió empresarial, el qual és possible es pot facilitar mitjançant el finançament empresarial, el qual pot ser aliè o propi. Fins aquí és vàlida la justificació d'uns tipus d'interès baixos, faciliten la inversió i el consum. Ara bé, quan ens plantegem un projecte empresarial, normalment hem d'avaluar escenaris futurs a través de l'actualització de fluxos (diferència entre costos i ingressos), és evident que si aconseguim un finançament més econòmic, podrem emprendre projectes amb uns fluxos inferiors, normalment aquests són els menys eficients, si la conjuntura canvia (augment preu matèries primeres, petroli...), molts d'aquests projectes se'n van a norris; llavors, les empreses cerquen un creixement molt més segur a través de projectes ja endegats, és quan comença la cerca d'inversions segures; els diner cerca rendibilitat per definició.

Com a conseqüència, la borsa puja, si puja la borsa, el valor de les empreses augmenta, però els actius són els mateixos, és a dir que la capacitat de venta i obtenir beneficis no ha variat; però, sí el seu valor. LLavors, per donar una mateixa rendibilitat una empresa cotitzada es veu obligada a augmentar beneficis, sinó el preu de cotització caurà. Aquí està la clau de la qüestió. Per exemple, una una empresa val 1000 u.m. i ofereix uns beneficis de 100 u.m, la seva rendibilitat és del 10%, en canvi si augmenta la seva cotització, vol dir que els nous inversors que han adquirit les accions de l'empresa han pagat més valor, per exemple ara val 1.500 u.m, però els seus actius no han variat, si ofereix el mateix benefici la seva rendibilitat caurà al 6%; la qual cosa significarà que si la tendència del mercat és en direcció contrària, els valors de les cotitzacions disminuiran, tindrà dificultats per finançar nous projectes... Corol·lari*: cerca projectes que garanteixin un augment de la rendibilitat, és a dir projectes ja endegats que funcionen i tenen unes expectatives contrastades.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------

*corol·lari

[corolario (castellà)]

 

Conseqüència immediata d'un teorema o d'un postulat sense necessitat de cap prova suplementària.