dimarts, 30 d’agost del 2011

Davant de la crisi: alternatives inflacionistes o inversió empresarial productiva.


A partir del article aparegut al diari expansión, he tingut la oportunitat de mantenir amb el nostre tutor,  Jordi Alcoberro una aclaridora conversa sobre la oportunitat i els problemes que podria comportar una actuació de tipus inflacionista per part dels bancs nacionals, com a mesura dels governs per a incentiva el consum.
Crec que ha estat prou interessant com per publicar-la al bloc, així en la mesura que també es tracta el tema de la crisi, lligar-la amb el resultat del debat al fòrum dins del marc de la wiki que estem preparant.




Jordi Alcoberro Alcaraz
Sí l'efecte cadena d'una possible recaiguda recessió seria nefast tant per les economies occidentals, com pels països emergents. Els problemes de liquiditat, caiguda de preus i consum; son reversibles amb una millora de les expectatives (je, paraula màgica!). Com millorem les expectatives, quina medicina apliquem contra la depressió? És evident que no hi ha una recepta única.
Rafa Pérez És possible que Lagarde estigui deixant oberta la porta a que els governs de cada país perquè puguin fabricar moneda per tenir liquiditat i poder invertir en obra pública?, Si això és així, estarà recorrent a receptes inflacionistes del passat, la qual cosa, és dolenta, però almenys és un mal menor si ho comparem amb la recessió, però.
No seria això el fi de l'euro?

Jordi Alcoberro Alcaraz. El recurs d'activar la màquina de fer bitlles s'està utilitzant bastant des que aquesta crisis es va iniciar. La forma de fer-ho és comprant deute públic a través dels bancs centrals, així s'afavoreix que públic tingui més disponibilitat de diners. Com molt bé dius, és una medicina perillosa, pels riscos de generar inflació, tanmateix és recomanable per països on els seus nivells productius (mesurats a través dels índex d'atur i els indicadors industrials) estan baixos; en aquests casos l'augment de la demanda que pugui provocar l'augment de diners, no es traduirà en inflació, ja que hi ha capacitat productiva infrautilitzada, el poder de negociació dels agents és baix i les empreses tenen excedents productius. Per això, Bernaque als USA i Trinchet a Europa, estan portant a terme polítiques monetàries expansives, aquest últim només en països amb problemes de dèficit, és la medicina adequada, donada la fase de Turbulències que estem travessant; ara bé, els USA a més estan utilitzant un estímul a la demanada de diner: disminució del tipus d'interès en el mercat monetari, que té l'efecte d'augmentar la demanda de diner, però jo no estic segur que tingui un efecte sobre la inversió, l'atur i el creixement econòmic. Ja que afavoreix el que s'anomena "miopia de les finances", on es prioritza la demanda de diners per motius especulatius (es compren empreses, augmenta els preus de determinats actius -totxo, or...-), però aquest descens de tipus no té una repercussió última en l'economia productiva, ja que els projectes d'inversió a llarg termini i que tenen efectes en l'economia real, és a dir en els actius materials de les empreses no creixen, és més fàcil comprar una empresa si tinc diner barat que no pas emprendre un projecte empresarial nou.
i comprant projectes empresarials ja existent, no té no és un estímul a la creació de treball i augment de la riquesa, ans al contrari, si tenim nous propietaris el més probable és que planifiquin una reestructuració empresarial i eliminin llocs de treball en lloc de crear de nous. Aquesta és la tesis que jo defenso, li va passar al Japó durant la dècada dels noranta, i va tenir l'efecte de passar un altra dècada amb creixement nul.

Rafa Pérez Molt interessant, he après que la inflació no està donada només per la fabricació de bitllets, i a més aquesta teoria la trobo d'allò més encertada, encara que a un altre nivell, fins i tot casa amb aquesta altra dels "ninja", a la teva parles d'empreses que no inverteixen i per tant no generen riquesa, aquesta teoria en canvi, parla més del consum final que al final genera falta de liquiditat, no li falta raó al professor Leopoldo Abadia.

Jordi Alcoberro Alcaraz Has de tenir present que la demanda i oferta de diner, com la de qualsevol mercaderia està condiciona per uns determinats factors que tenen diferents ponderacions, segons la conjuntura econòmica. Altrament, sí que és cert que una oferta de diner està correlacionada amb la inflació, és a dir que si es ven el diners "barat", augmenta el consum, si la inversió empresarial no millora l'eficiència dels recursos no financers de les empreses; aquest augment de la massa monetària es tradueix amb un augment de preus. Perquè hi ha una altra correlació del tipus d'interès: les cotitzacions dels valors, a menor tipus augmenten els preus dels valors en els mercats cotitzats. Quina conseqüència té aquest increment de valor? Doncs, les empreses en el curt termini, no poden variar els seus plans de negoci endegant nous projectes, com les cotitzacions són molt elevades els dirigents empresarials per continuar comptant una cotització elevada, ha d'aplicar altres estratègies de creixement, entre les que destaquen les reestructuracions empresarials (fusions, adquisicions...), que són projectes que ja donen una rendibilitat garantida i asseguren les altes expectatives de l'augment de valor; però l'economia en general no millora, no creix, no genera llocs de treball, ja que per generar llocs de treball només hi ha dues alternativa: arranjar nous projectes empresarials o bé repartir el treball, la tercera no és vàlida pels efectes en els comptes públics: augmentar el nº de persones que depenen dels pressupostos públics.
Compte!!! Molta gent confon l'augment del tipus d'interès en els mercats monetaris, amb el preu que es ven el diner en els mercats financers; tenen relació, però no són el mateix, aquest dependran de molts factors, la qual cosa no vol dir que les empreses necessàriament hagin de pagar per obtenir finançament un preu molt més alt, aquest estarà en relació a les primes de risc particulars i els riscos inherents sectorials i dels projectes a endegar. Només els préstecs a molt llarg termini amb garantia real, tenen una correlació directa.

Rafa Pérez Ho he hagut de llegir tres cops i ha molts conceptes, però en conjunt crec que la idea es que el problema o mes aviat la solució, no es troba ni en augmenta la inversió publica ni en augmentar la inflació, si no en aconseguir un model productiu competitiu i sanejat, que faciliti 
 l'augment del mercat. tot plegat difícil.



Jordi Alcoberro Alcaraz Exacte, es tracta de buscar fórmules d'estímul a l'activitat productiva, aquesta s'aconsegueix mitjançant la inversió empresarial, el qual és possible es pot facilitar mitjançant el finançament empresarial, el qual pot ser aliè o propi. Fins aquí és vàlida la justificació d'uns tipus d'interès baixos, faciliten la inversió i el consum. Ara bé, quan ens plantegem un projecte empresarial, normalment hem d'avaluar escenaris futurs a través de l'actualització de fluxos (diferència entre costos i ingressos), és evident que si aconseguim un finançament més econòmic, podrem emprendre projectes amb uns fluxos inferiors, normalment aquests són els menys eficients, si la conjuntura canvia (augment preu matèries primeres, petroli...), molts d'aquests projectes se'n van a norris; llavors, les empreses cerquen un creixement molt més segur a través de projectes ja endegats, és quan comença la cerca d'inversions segures; els diner cerca rendibilitat per definició.
Com a conseqüència, la borsa puja, si puja la borsa, el valor de les empreses augmenta, però els actius són els mateixos, és a dir que la capacitat de venta i obtenir beneficis no ha variat; però, sí el seu valor. LLavors, per donar una mateixa rendibilitat una empresa cotitzada es veu obligada a augmentar beneficis, sinó el preu de cotització caurà. Aquí està la clau de la qüestió. Per exemple, una una empresa val 1000 u.m. i ofereix uns beneficis de 100 u.m, la seva rendibilitat és del 10%, en canvi si augmenta la seva cotització, vol dir que els nous inversors que han adquirit les accions de l'empresa han pagat més valor, per exemple ara val 1.500 u.m, però els seus actius no han variat, si ofereix el mateix benefici la seva rendibilitat caurà al 6%; la qual cosa significarà que si la tendència del mercat és en direcció contrària, els valors de les cotitzacions disminuiran, tindrà dificultats per finançar nous projectes... Corol·lari*: cerca projectes que garanteixin un augment de la rendibilitat, és a dir projectes ja endegats que funcionen i tenen unes expectatives contrastades.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
*corol·lari
[corolario (castellà)]
 
Conseqüència immediata d'un teorema o d'un postulat sense necessitat de cap prova suplementària.


3 comentaris:

  1. Hola Rafael,

    Em sembla perfecte, però més endavant quan tinguis més coneixements d'economia, el que has d'intentar és reproduir els continguts a través del teu anàlisi i afegint els teus coneixements, confeccionant un article propi, és el que donarà valor afegit al teu bloc, tindràs seguidors i fins i tot podries pensar en temes lucratius. Ja que veig que tens un punt de vista de negoci.

    Molts ànims, tens possibilitats en aquest camp.

    ResponElimina
  2. Hola Rafael,

    Un bon exercici per començar a construir coneixement a partir de les informacions que vas recollint, utilitzant aquesta eina, és a partir del debat que has reflectit aquí, associar-lo a través d'analogies amb aquest altre article d'Expansión: http://www.expansion.com/2011/08/31/mercados/euribor/1314782300.html

    Seguim en contacte.

    ResponElimina
  3. Ho intentaré, més endavant amb més coneixements segur que ho faré millor.

    ResponElimina